La publicació forma part dels productes que genera l’Observatori Social del Pla de l’Estany i es realitza amb la voluntat de radiografiar anualment un conjunt d’indicadors que poden donar una informació continuada sobre els perfils vulnerables a la comarca del Pla de l’Estany.

Durant els últims anys ens trobem enmig d’un procés de recuperació econòmica. Tot i això, el balanç dels indicadors presentats ens mostra la coexistència d’una recuperació econòmica amb una acusada feblesa social. La precarietat del mercat de treball unida a l’escassa consolidació d’algunes de les polítiques socials del nostre estat del benestar deixen alguns col·lectius en un horitzó de vulnerabilitat a llarg termini que sense la intervenció dels poders públics serà difícil de revertir.

Aquesta publicació representa una oportunitat per analitzar la vulnerabilitat social i pensar en noves polítiques locals d’inclusió i cohesió social què siguin capaces de donar respostes compromeses, participades, integrals, flexibles i adequades davant necessitats heterogènies, multidimensionals i dinàmiques. A continuació es detalla una aproximació i algunes reflexions dels perfils vulnerables del territori:

• Desigualtat i vulnerabilitat econòmica coexistent. Els indicadors van millorant any rere any però no ho fan per a tothom igual ni a la mateixa velocitat. En síntesi, ens trobem amb una dependència de les prestacions públiques les quals, a la vegada, comporten que creixin les llars amb una economia precària i de baix poder adquisitiu. Seria important fer-nos la pregunta: fins a quin punt la consolidació de la recuperació econòmica dels darrers anys s’associa amb la reducció de les desigualtats i la millora del benestar?
• Famílies amb dificultats per mantenir les necessitats socials bàsiques. Un 3,1% de la població del Pla de l’Estany rep ajuda alimentària a través del Centre de Distribució d’Aliments (950 persones). També Destacar que un 1,87% de la població (601 persones) ha estat beneficiària d’ajudes econòmiques d’urgència social. Això ens permet estimar que un 2% de la població de la comarca i, molt destacable, quasi un quasi un 7% de la infància de la comarca es troba en situació de risc per necessitats econòmiques.
• Problemes d’accés i manteniment de l’habitatge. Disposar d’un habitatge digne és el primer pas per desenvolupar altres àmbits que permetin la integració plena: treballar, formar-se, tenir relacions socials, vetllar per la seva salut o participar en els afers públics, entre d’altres. Els grups amb més dificultats per pagar les despeses de l’habitatge són els aturats, els nascuts a l’estranger, els joves de 25 a 34 anys i les dones, sobretot en llars monoparentals.
• Prestacions socials. Els últims anys s’han recuperat llocs de treball perduts durant l’època de crisi i ha baixat la taxa d’atur al Pla de l’Estany, però la baixa qualitat de les feines que es creen i la impossibilitat d’alguns col·lectius de reinserir-se al mercat de treball després d’anys d’haver-ne quedat fora fan més necessari que mai que l’estat del benestar garanteixi el manteniment d’una renda suficient per assolir uns estàndards de vida dignes.
• Fragilitat laboral. Un 7,1% de les persones en edat de treballar es troben a l’atur (1.093 persones) i un 53,5% d’aquestes persones tenen més de 45 anys (moltes dificultats de reinserir-se al mercat laboral). A destacar també que el 33,4% de les persones aturades es troben en situació d’atur de llarga durada i que el 28,2% en situació d’atur són d’origen estranger.
• L’educació en la primera infància esdevé clau. Els canvis socials actuals en la família han generat i generen constantment noves demandes d’intervenció amb els més petits, de caire social i també educatiu. Vivim en una època de canvis a la família, que presenta una gran diversitat de models relacionals. L’aportació dels professionals a la tasca compartida d’educar els infants petits, sigui en l’àmbit formal com en el no formal esdevé clau i un reforç de la tasca educadora de la família.
• L’educació, un pilar bàsic que cal potenciar al llarg de tota la vida. La formació esdevé un mecanisme fonamental en la integració al mercat laboral. La importància de l’educació com a mecanisme d’integració social està fortament acceptada. L’èxit escolar i educatiu és un element determinant per reduir el risc d’exclusió dels infants i joves, contrarestar el conjunt de condicionants d’ordre socioeconòmic, democratitzar les oportunitats i afavorir l’ascens social.
• Les persones grans: un col·lectiu vulnerable i el que cal protegir. La soledat no desitjada, l’escassetat de recursos econòmics o els problemes de salut són algunes de les principals dificultats a què s’enfronta la gent gran. La solitud, la manca d’autonomia, l’atenció a la pròpia llar són indicadors de risc social. Un indicador de risc de pobresa i exclusió social clau és la població major de 75 anys que viu sola; percentatge que en el Pla de l’Estany l’any 2017 es situava en el 24,7% del total de persones majors de 75 anys. És important seguir potenciant programes de prevenció de les situacions de dependència i treballar les xarxes relacionals a través d’accions comunitàries amb l’entorn veïnal més proper, el barri.
• Les persones amb discapacitat. Les persones amb discapacitat tenen especial vulnerabilitat davant les dinàmiques d’exclusió social, ja que sovint necessiten una atenció especial per poder dur una vida quotidiana amb normalitat.  Al Pla de l’Estany 1.942 persones estan reconegudes amb algun grau de discapacitat (un 6,06% de la població). Sovint, la manca de sensibilització i de coneixement de les capacitats del col·lectiu per part d’empreses i les necessitats d’aquestes persones d’accessibilitat universal (barreres físiques, adequació de productes i serveis, etc.), les situa en major desavantatge.
• El desenvolupament de la Llei de Dependència. Al Pla de l’Estany l’any 2017 hi havia reconegudes 898 persones com a depenents, un 3% de la població. D’aquestes, 123 persones estaven reconegudes amb Grau I. de Dependència moderada, 431 persones amb Grau II. Dependència severa i 344 persones amb Grau III. Gran dependència.
• L’aplicació de la Renda Garantida de Ciutadania segueix generant dubtes. La llei social més destacable posada en marxa durant els darrers anys a Catalunya ha estat la Renda Garantida de Ciutadania, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular. Es configura com la darrera xarxa de protecció social per a qui ha esgotat totes les prestacions públiques i es troba mancat de recursos econòmics. El desplegament de la renda garantida de ciutadania (RGC) aixeca crítiques i comporta un ball de xifres sobre les sol·licituds en curs. Durant l’any 2018, 53 persones del Pla de l’Estany van rebre aquesta prestació, 49 provinents de l’antiga Renda Mínima d’Inserció i només 4 de noves, fet que ens mostra les dificultats per accedir a aquesta prestació.
• Treballar per reforçar la cohesió social. Banyoles presenta el risc d’una societat dual, amb dues xarxes socials relativament poc permeables i amb nivells de recursos diferents, composades pels habitants autòctons i aquells que han arribat en les diferents onades migratòries. L’acomodació de la població nouvinguda a la xarxa social existent, és una qüestió a tenir en compte en la millora de la qualitat de vida a la ciutat.
• Seguim invertint en la infància. El Pla de l’Estany és una comarca amb un pes molt important de la infància i l’adolescència que contraresta, també, els alts índex d’envelliment i sobreenvelliment. En aquest sentit, posem amb valor els nous serveis i recursos que s’han impulsat des de l’administració pública, així com des de les entitats que operen en el territori amb una visió socioeducativa i comunitària que promou valors com l’acceptació de les diversitats i el respecte; valors que repercuteixen en la comunitat i promouen la cohesió social al territori.

Podeu descarregar-vos tot l’informe a la pàgina web de l’Observatori Social del Pla de l’Estany, a l'apartat Estudis i Informes.

http://observatori.plaestany.cat/