En aquest apartat podeu consultar tota la informació dels recursos disponibles en l’àmbit social a la comarca del Pla de l’Estany. Aquesta guia vol ser un recurs que fomenti la transferència d’informació i coneixement per facilitar el disseny i la planificació transversal amb el conjunt d’agents del territori. La realitat social és molt diversa, com ho són les necessitats que afronten les persones que hi viuen. Això fa necessari diversificar i enfortir els recursos per fer possible que tothom pugui viure amb la major plenitud possible.

Esperem que aquesta Guia de Recursos esdevingui una eina per a tots els i les professionals dels diferents àmbits de la nostra comarca a fi de potenciar el treball en xarxa i la transversalitat.

L’estratègia emprada els últims anys al territori es fonamenta clarament en la potenciació del treball en xarxa. Tenim la ferma creença que la participació de diversos agents i la pluralitat de perspectives i mirades envers la realitat és clau per a analitzar-la de forma holística i articular intervencions integrals. Les diferents maneres de fer i d’entendre les problemàtiques portades pels diferents agents és un fet sens dubte enriquidor, suposa una oportunitat per compartir experiències i coneixement, per generar discursos i pràctiques comuns, les quals permetin fer convergir les diferències en accions conjuntes.

En aquesta estratègia el paper de les entitats és de gran importància pel fet de tractar-se d’actors amb experiència en la gestió de serveis a les persones en risc d’exclusió social. Aquesta situació les dota d’un coneixement de primera mà de les problemàtiques socials presents en el territori. En aquest sentit, és important que la xarxa sigui dinàmica i en construcció col·lectiva permanent. I, a més, que el seu lideratge pugui ser compartit i no recaigui en un sol agent.

L’element clau d’aquesta estratègia és buscar el màxim profit i rendiment de tots els elements que intervenen en l’acció amb la voluntat d’utilitzar els recursos de la manera més útil i intentant treure’n el màxim rendiment (agents i recursos). Davant aquesta premissa, que es centra en els conceptes d’eficàcia i eficiència, la xarxa d’actors i d’entitats aglutinades en els diferents espais i òrgans de participació han esdevingut claus per tal de garantir una forma de treballar coordinada i col·laborativa, l’aprofitament intel·ligent dels diferents recursos de la comarca i el desenvolupament d’accions amb la utilització del mínim nombre de recursos.
Actualment hi ha diversos òrgans de participació i taules en el territori que desenvolupen una tasca fonamental.

Àmbit comarcal:

• Taula d’Inclusió Social del Pla de l’Estany
• Taula d’Infància i Adolescència del Pla de l’Estany
• Taula de la Discapacitat del Pla de l’Estany
• Consell Consultiu de la Gent Gran del Pla de l’Estany
• Taula Comarcal de Tècnics i Polítics de Joventut
• Comissió Llengua.cat
• Comissió mutilació genital femenina
• CASSDEP (Comissió d’Avaluació i Seguiment Sectoritzat a la Dependència)
• Comissió de Seguiment de l’Acord comarcal d’actuació en situacions de violència masclista al Pla de l’Estany.

Àmbit municipal:

• Consell Econòmic i Social de Banyoles
• Consells de Barri de Banyoles (Consell de Barri de les Rodes, Consell de Barri de Canaleta, Consell de Barri de Mas Palau, Consell de Barri de Sant Pere, Consell de Barri de La Farga i Consell de Barri de Can Puig)
• Consell Escolar Municipal de Banyoles
• Espai Tècnic de Relació (ETR) del projecte d’intervenció comunitària intercultural de Banyoles
• Consell de Salut de Banyoles
• Taula de salut comunitària
• Taula de Convivència de Banyoles
• Consell Social Municipal de Camós
• Consell Social Municipal de Cornellà del Terri
• Consell Social Municipal de Crespià
• Consell Social Municipal d'Esponellà
• Consell Social Municipal de Fontcoberta
• Consell Social Municipal de Porqueres
• Consell Social Municipal de Sant Miquel de Campmajor
• Consell Social Municipal de Serinyà
• Consell Social Municipal de Vilademuls

L’Equip tècnic d'acció comunitària per la inclusió social de Banyoles neix de la fusió de dos plans que porten temps actuant en el territori: PLIS i PDC. Aquest equip té l’encàrrec de desenvolupar un Pla local d’acció comunitària per la inclusió social (PLACI) a la ciutat de Banyoles, una eina per definir l'estratègia d'inclusió social i d'intervenció comunitària que es durà a terme al territori amb altres agents implicats en la lluita per al debilitament dels factors generadors d'exclusió social. Al seu torn, el PLACI també és l'instrument per poder estendre i impregnar la mirada i la metodologia de treball de l'Acció Comunitària per la Inclusió social (ACI).

El PLACI té com a objectiu reforçar les dimensions proactives i preventives de l'acció social a la ciutat de Banyoles a partir del coneixement de la realitat, detecció, planificació estratègica, seguiment i avaluació, capacitació i apoderament.

El PLACI esdevé una instrument al favor del foment de l'acció comunitària per la inclusió social com a estratègia que vol impulsar l’Ajuntament de Banyoles al servei de l’alineament dels agents locals cap a un treball cooperatiu, homologable metodològicament i conceptualment. Es tracta d’una eina de racionalització, visibilització i organització de les accions inclusives i comunitàries que es duen a terme a la ciutat de Banyoles per tal de fer-les més eficaces i eficients i ampliar els impactes d’aquestes.

Proposem un model d’intervenció, que ha de ser comú i útil per al conjunt de l’organització municipal, basat en la metodologia comunitària per a la inclusió social. Es tracta d’una manera de fer que proposa integrar la visió i metodologia comunitària a l’ADN dels diferents serveis que conformen l’Ajuntament i, especialment, en aquells vinculats a les polítiques socials i que actuen al territori.

L’acció comunitària per la inclusió social, és abordar els fenòmens de l’exclusió social a través de la metodologia comunitària que té com a objectiu promoure el desenvolupament de les potencialitats de les persones a partir de processos d’acompanyament i autonomia; la dinamització i enfortiment dels vincles socials entre els diferents actors que conviuen en el mateix territori, per tal de :

• Disminuir les desigualtats d’accés a les esferes d’inclusió social de les persones.
• La promoció del desenvolupament social dels territoris.
• La millora de la qualitat de vida de les persones.

A nivell estratègic plantegem una intervenció social per a donar resposta a les necessitats del territori amb la implicació dels diferents agents a partir de tres dimensions que s’han d’abordar conjuntament i simultàniament (la dimensió estratègica, la dimensió metodològica i la dimensió relacional).

La dimensió estratègica - el per a què ho fem?   (visió)

Aquesta dimensió és la que ha de garantir la visió estratègica, conjunta i compartida, d'ordenació de les diferents polítiques, programes i accions comunitàries i inclusives d'un mateix territori.

La dimensió metodològica - el com ho fem? (metodologia)

Es refereix a la necessitat de compartir “una manera de fer” i aportar orientacions teòriques i metodològiques per afavorir la incorporació de l’orientació comunitària al conjunt d'accions que s’adrecen a la població de Banyoles.

La dimensió relacional - el què fem? (accions)

Aquesta dimensió cerca generar o enfortir la comunitat i augmentar la seva capacitat d’organització mitjançant la dinamització social de l’acció comunitària, entesa com l’activació dels vincles socials entre persones i col·lectius per donar una resposta conjunta a aquells problemes o inquietuds que els siguin significatius.

Es refereix a la manca de recursos per satisfer necessitats bàsiques, que influeixen en la qualitat de vida de les persones. Es tracta d’un concepte amb connotacions sobretot econòmiques que també comporta una categorització social. Fa al·lusió als mitjans de què disposa una persona per arribar a uns estàndards mínims i participar amb normalitat a la societat.

S’identifiquen tres tipus de pobresa:

• Pobresa absoluta: situació en què uns estàndards mínims de vida (com nutrició, educació, salut o habitatge) no són assolibles. La línia de la pobresa se situa de forma diferent segons la persona o institució, així el Banc Mundial situa el llindar de la pobresa per als països pobres en un dòlar al dia i altres organismes el situen en dos euros.
• Pobresa relativa: s’utilitza per parlar de l’existència de desigualtats i es calcula en comparació d’un nivell de vida considerat estàndard per a la població a la qual es refereix. A la Unió Europea s’ha fixat el llindar de la pobresa relativa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum.
• Pobresa subjectiva: es refereix al mateix reconeixement de ser pobre i s’identifica per la capacitat que té una persona de cobrir les despeses a final de mes.

No es defineix en termes purament econòmics, sinó segons el tipus de participació que la persona té en la societat. Les causes de l’exclusió són multidimensionals i s’emmarquen en un procés de pèrdua d’integració o participació de l’individu en un o diversos àmbits de la societat. L’exclusió social és un fenomen que evoluciona al ritme de les noves realitats socials, més complexes i indivisibles les unes de les altres. No utilitzem el terme per referir-nos a la definició clàssica d’exclusió entesa com una referència als grups en situació de marginació i manca de recursos, una visió econòmica molt clara del concepte, sinó que l’utilitzem des d’una perspectiva integral, que supera l’àmbit estricte d’allò econòmic, i el situa en el centre d’una combinació de desavantatges en diferents nivells, intensitats, graus i àmbits; és un procés de pèrdua de la participació en la societat representada en un o diversos àmbits: laboral, econòmic, formatiu, sociosanitari, residencial, relacional, polític i ciutadà.

Aquest concepte s’utilitza per descriure una zona intermèdia entre la integració i l’exclusió social. Una persona vulnerable és aquella que pateix alguna debilitat en relació amb el seu entorn personal, familiarrelacional, socioeconòmic o politicoadministratiu i, en conseqüència, es troba en una situació de risc que podria desencadenar un procés d’exclusió social. El nivell de risc serà major o menor depenent del grau de deteriorament de l’entorn. Tanmateix, es desprèn que hi ha situacions de vulnerabilitat personal en moments de transició o crisi (laboral, educativa, familiar, etc.); situacions de vulnerabilitat familiar quan el sistema de compensacions familiars es desactiven; situacions de vulnerabilitat territorial quan s’acumulen factors d’exclusió en un territori (taxes baixes d’activitat laboral, taxes altes d’absentisme escolar, conflictes violents, índexs alts de delinqüència), i territoris de risc on se sumen factors d’exclusió en persones, famílies i col·lectius.

Aquest apartat inclou una vessant més preventiva i comunitària, i preveu la inclusió de les persones a través de diferents àmbits d’actuació o esferes. La cohesió social representa la perspectiva comunitària de la inclusió social. Articula la diversitat dels membres d’una comunitat entre si (ciutat, poble, barri...) a través de diferents formes (bon veïnatge, suport i reconeixement social, intercanvis, xarxes socials, associacionisme, compartir projectes, etc.).
Formen part de la cohesió social la percepció de justícia o paritat d’accés a les diferents oportunitats vitals en les esferes material, relacional i política. Els processos de cohesió social s’aborden des de diferents vessants:

• la cobertura de les necessitats bàsiques de feina, salut, habitatge, ingressos, educació i oci.
• les relacions, els intercanvis i les xarxes entre els individus i les comunitats, que constitueixen recursos d’ajuda mútua, de suport, d’informació, de confiança (relacions socials actives).
• la seguretat, la falta de por i la tolerància (relacions socials passives).
• el sentiment de pertinença a la ciutat o a l’entorn, basat en la força de les experiències, de les identitats i dels valors compartits per les persones, des de la pluralitat i la diversitat.

Les desigualtats socials provoquen que en determinats llocs s’accentuïn dinàmiques de fractura social i de trencament amb la comunitat, que es tradueixen en problemes de convivència i d’aïllament social. Els eixos de la desigualtat social són: classe social, gènere, edat i procedència, origen o ètnia.

L’efecte d’una situació de risc d’exclusió social no serà el mateix segons l’edat de la persona, el seu sexe i la seva procedència o ètnia; aquestes variables poden actuar com a intensificadores o atenuadores dels factors d’exclusió social. A aquests eixos, s’hi ha d’afegir la incidència dels trets personals que actuen de manera transversal i poden agreujar aquestes situacions.

Les situacions d’exclusió social tendeixen a concentrar-se en determinats barris, on conflueixen desigualtats en diversos àmbits (salut, habitatge, relacional, econòmic, etc.) o eixos intensificadors d’aquestes desigualtats. Les desigualtats socials també es tradueixen en desequilibris territorials, ja que les persones disposen de possibilitats d’inclusió desiguals segons el lloc de residència. S’entén la desigualtat social d’una manera àmplia i que abasta temes d’igualtat d’oportunitats.

L’augment de la inseguretat social, de la precarietat, de la fragmentació de la societat, de la soledat i de la pèrdua de lligams socials fa que el risc s’hagi generalitzat, que sigui més fàcil traspassar la frontera de l’exclusió, cada cop més fràgil, i trobar-se al costat dels assistits, dels que necessiten ajuda. Aquesta vulnerabilitat s’expressa de manera generalitzada i amb rostres concrets: persones immigrades, famílies monoparentals, persones en atur, joves, persones grans, etc.

Les situacions d’exclusió social s’emmarquen en processos o trajectòries de vida en què les persones es troben desvinculades o es van desvinculant progressivament dels elements que, a l’actualitat, faciliten la integració en la nostra societat: la participació i l’accés a la producció i la creació de valor, les relacions de reciprocitat social, familiar i comunitària i la ciutadania de ple dret i la participació política.

Intervenció social que busca, de manera intencionada i planificada, desenvolupar les potencialitats de les persones a partir de processos d’acompanyament i autonomia, dinamitzar i enfortir vincles socials entre els diferents actors que conviuen en el territori amb l’objectiu de disminuir les desigualtats d’accés a les esferes d’inclusió social, promoure el desenvolupament social dels territoris i millorar la qualitat de vida de les persones.

• El treball comunitari és un procés que busca afavorir que persones amb interessos comuns es relacionin i vinculin, puguin identificar les seves necessitats, i es promogui la seva participació a partir de propostes conjuntes. Així doncs, com a tot procés, viurem diferents moments maduratius, diferents estadis, composicions, etc. on el professional vetllarà, impulsarà o facilitarà el desplegament de processos relacionals de qualitat.
• Tota acció comunitària sempre suposa l’organització de la comunitat (població, entitats, professionals, serveis) entorn a la realització d’una acció conjunta. Podem dir que l’organització o autoorganització de la població és l’element clau i imprescindible de tota acció comunitària. Aquells projectes o accions que no suposin l’organització de la comunitat amb implicació activa de la població en la definició de necessitats, l’impuls d’accions i l’avaluació d’aquestes no són accions comunitàries.
• En tota AC podem identificar un doble objectiu, que respon a la doble dimensió de la pròpia acció:

• Promoció social. Fa referència a la dimensió substantiva, què treballa aquell grup organitzat: millora de la qualitat de vida, lluita contra l’exclusió i en general la millora del benestar de les persones.
• Dinamització social. Fa referència a la dimensió relacional, el com fem l’acció: millorar formes de treball i relació que s’activen en aquests processos.

L’exclusió social és un concepte integral que mostra la complexitat d’un fenomen social que s’expressa en un o més àmbits vitals de les persones, desencadenant situacions d’una gran varietat i gravetat. És per aquest motiu que la perspectiva més adequada per estudiar-la ha de ser flexible i dinàmica, tenint en compte tots els àmbits en els quals es pot manifestar: econòmic, laboral, formatiu, sociosanitari, residencial, relacional, comunitari/polític i espacial/territorial.
Els àmbits d’exclusió social ens faciliten la comprensió de la multidimensionalitat del fenomen així com el seu caràcter dinàmic i canviant. Al mateix temps, ens permet identificar els àmbits de treball i d’intervenció en què es poden promoure accions inclusives.

• Àmbit econòmic: situacions de privació material, desprotecció social, dependència econòmica...
• Àmbit laboral: impossibilitat de participar en el mercat laboral de manera activa, situacions de precarietat laboral, poorworkers, inseguretat laboral, dificultats de conciliació familiar-laboral, explotació...
• Àmbit formatiu: nivells formatius baixos, fracàs escolar, abandonament formatiu, absentisme...
• Àmbit sociosanitari: discapacitats, dependència, malalties estigmatitzades, addiccions, atenció mèdica deficient, manca d’accés als serveis sanitaris...
• Àmbit residencial: manca d’habitatge, desnonaments, infrahabitatge, amuntegament...
• Àmbit relacional: debilitat o manca de vincles familiars i socials (aïllament relacional), deteriorament o fractura de les xarxes familiars (violència masclista o de gènere, violència domèstica...).
• Àmbit comunitari-polític: manca de participació en la vida comunitària i política per situacions administratives, penals o individuals, que impedeixen a les persones afectades fer sentir les seves preocupacions, necessitats i interessos en l’agenda pública.
• Àmbit espacial/territorial: deteriorament de les condicions de l’entorn de residència i dels serveis de proximitat (aïllament de l’entramat urbà, manca de serveis públics propers, degradació de l’espai públic...).

Els principis estratègics del PLIS de Banyoles s’inspiren en els principis de les polítiques de lluita contra l’exclusió i el foment de la inclusió social de Catalunya adaptant-los a la nostra realitat territorial.

Aquests són:

Creiem en el treball orientat a la igualtat d’oportunitats, de tracte i en la superació dels factors que incideixen en l’exclusió de persones i col·lectius. L’entenem com a capacitat legal, social i política de totes les persones per a participar plenament en tots els àmbits, exercint els drets de ciutadania sense ser discriminats per raó de gènere, classe social, edat, origen i/o procedència sota criteris de desenvolupament sostenible.

Els últims anys i a causa de la situació de crisi socioeconòmica s’han prioritzat les accions reactives i d’atenció a les necessitats més bàsiques de les famílies. Tot i això, no podem oblidar que per avançar cap a una societat inclusiva i cohesionada hem de fer un esforç encara major en la prevenció, en la pro activitat i en la inversió social. Hem de treballar en el coneixement de la realitat per tal d’incidir en les veritables causes dels problemes, per més complexes que siguin. Hem d’actuar en el curt termini, però també hem de dissenyar actuacions i polítiques per a mig i llarg termini.

El principi de proximitat implica saber escoltar des de l’entorn més proper, és a dir, el contacte amb les persones i el teixit associatiu. Així, conèixer l’entorn on viu la ciutadania, com es relaciona, quines són les seves preocupacions i ser presents en el dia a dia de la ciutat ens ha de permetre detectar situacions que puguin incidir i afavorir la inclusió i la cohesió socials.

Entès com el treball sistemàtic de col·laboració i complementació entre els recursos locals d’un àmbit territorial. És més que la coordinació (intercanvi d’informació), és una articulació comunitària: col·laborar de forma estable i sistemàtica, per evitar duplicitats, competència entre recursos, descoordinació i potenciar el treball en conjunt.

Incorporar dia a dia l’anàlisi, el disseny i la implementació d’accions i processos amb fórmules creatives que permeten adequar-nos a una realitat constantment en canvi, per assolir els reptes que tenim plantejats.

Aquesta manera de treballar ens permet aconseguir una coresponsabilitat entre actors, criteri d’actuació que pressuposa un compromís compartit entre diferents administracions i entitats. La coresponsabilitat també suposa, alhora, el marc que possibilita la coordinació i integració de les polítiques i les actuacions sobre individus, col·lectivitats i territoris

Tot ciutadà té quelcom a escoltar, dir, aportar i ser tingut en compte en la construcció social del que és comú. En aquest marc, els nostres projectes i accions orientats a l’apoderament tenen en compte la seva opinió i decisió en la totalitat dels processos en els que estan immersos.

Posada en comú de mètodes per assolir uns objectius que satisfacin les necessitats del col·lectiu. En la cooperació l'èxit d'un depèn sempre i en tota manera de l'èxit dels altres, es treballa unint esforços i aprofitant els diferents talents de cada integrant del grup per tal d'assolir un objectiu comú.

Concreció metodològica del pensament estratègic que es pot definir com el procés pel qual, a partir d’un diagnòstic, es determinen un seguit d’objectius coherents amb un escenari de futur possible i desitjat i es destria les diferents vies prioritàries que cal seguir per assolir-los.

Té com a objectiu fomentar la participació dels diferents col·lectius en risc d’exclusió social, a través de diferents campanyes i projectes de sensibilització social, que promouen la inclusió social, fomentant la diversitat, el respecte, l’acceptació de la diferencia i la interacció social.

L’Equip tècnic d’acció comunitària per la inclusió social (ETACI) és l’òrgan tècnic encarregat de la implementació operativa del PLACI, assumint la tasca de dissenyar, impulsar i dinamitzar el pla d’actuació que ha d’articular i desenvolupar l’estratègia comunitària i inclusiva a la ciutat de Banyoles. Es planteja aquest equip tècnic des d’una perspectiva multidisciplinar, amb capacitat per: articular una mirada tècnica i estratègica amb una de dinamització comunitària (de despatx i de carrer); vertebrar visions de ciutat i de barri;  vetllar per la transversalitat de la perspectiva comunitària i d’inclusió en tots els eixos de les polítiques en el territori; dur a terme un treball orientat a posar el focus en les causes per a una millor entesa amb altres àrees i plans; generar sinergies entre tècnics i la ciutadania.

Les funcions concretes de l’equip tècnic en relació a les tres dimensions són les següents:

• Executar el desplegament del PLACI al territori: encarregat del desplegament operatiu i qui assumeix la tasca de dissenyar, dinamitzar i implementació el pla d’acció. Té la funció de secretaria tècnica del Pla i de contribuir a la dinamització comunitària al territori.
• Tenir una visió panoràmica i d'anàlisi de la realitat social del territori, a través de la creació de l'Observatori Comunitari.
• Promoure una estratègia conjunta d'intervenció comunitària per la inclusió social al territori a traves de:
  • L’Espai Estratègic de Coordinació (i les diferents tasques que se'n desprenguin).
  • La Xarxa Comunitària per la Inclusió Social al territori.
  • Coordinació i alineament dels diversos plans i programes del territori en aquesta estratègia comuna.
  • Treball conjunt amb altres equips i serveis especialitzats del territori per poder incidir en la diversitat d'actuacions que desenvolupen, des de la perspectiva de l'acció comunitària i la inclusió social.

• Generar les condicions perquè es desenvolupi una estratègia d’acció comunitària al territori, basada en el lideratge compartit entre institucions, serveis, professionals i ciutadania.
• Acompanyar a la institució i als serveis al territori a avançar cap a un model organitzatiu que incorpori l'atenció comunitària en la seva missió i als encàrrecs professionals.
• Fomentar la incorporació de l’estratègia comunitària als Equips Bàsics d’Atenció Social.

• Donar suport tècnic i acompanyament metodològic als agents del territori en la revisió i millora d'actuacions des de la perspectiva de l'ACI, i en consonància amb l'estratègia comunitària compartida.
• Coordinar-se amb aquells professionals del territori amb encàrrecs específics en acció comunitària des d'àmbits diversos (salut, educació, joventut, veïnatge...), per vetllar per una estratègia conjunta d’intervenció.
• Acompanyar als equips professionals especialitzats en l'impuls de processos d'organització col·lectiva des dels seus serveis, l'aterratge d'accions comunitàries, i l'adquisició d'habilitats per a la dinamització de grups i la facilitació d'espais de treball conjunt.
• Impulsar o potenciar espais de treball conjunt, formats pels diversos agents del territori, que permetin actuar sobre tota la complexitat de les problemàtiques socials.
• Contribuir, mitjançant la formació i assessorament, a generar un significat compartit, entre els diferents agents implicats, sobre què entenem per acció comunitària i perspectiva inclusiva.
• Tenir presència activa i continuada als espais de participació del territori (comissions, taules, consells), des del respecte a les dinàmiques d’auto-gestió i al principi d’autonomia dels grups comunitaris.
• Dinamitzar o co-dinamitzar els espais de participació del territori, quan sigui necessari, i garantir la seva operativitat, donant suport metodològic i aportant les eines i els coneixements necessaris que ajudin a la consecució dels seus objectius (acompanyament als diferents moments del treball del grup; tasques d’avaluació, dinamització, d’informació; de resolució de conflictes, etc.).
• Dur la gestió i dinamització de l'Observatori Comunitari.

• Tenir una visió global de la xarxa comunitària del territori (teixit associatiu, col·lectius existents, espais de participació), i de les iniciatives i de les dinàmiques comunitàries que s'hi donen.
• Vetllar perquè les organitzacions del territori, els espais de treball conjunt (comissions, taules, consells...) o les iniciatives que s'impulsen siguin processos democràtics, inclusius, que cuiden a les persones que en formen part, i que estan oberts a la participació de persones diverses i col·lectius diferents.
• Desenvolupar les tasques de dinamització comunitària als territoris: vincular-se a la xarxa veïnal i comunitària; fer treball de carrer; vincular persones amb altres persones, i persones amb col·lectius i recursos del territori; detectar oportunitats d'organització col·lectiva; desenvolupar projectes comunitaris; organitzar la xarxa d'agents al voltant d'una iniciativa conjunta, dinamitzar taules de treball temàtiques; enfortint el teixit associatiu d'un territori; posar en contacte a persones amb l'objectiu que impulsin iniciatives en aquells temes que siguin importants i significatiu per a ells/es.
• Realitzar conjuntament amb els i les professionals dels EBAS les tasques de dinamització comunitària i de territorialització del PLACI als barris.
• Treballar per la dinamització de la població no organitzada, i amb poca vinculació a la xarxa comunitària del territori, especialment aquella que es pugui trobar en situació de més vulnerabilitat social. Aquesta tasca caldrà fer-la, necessàriament, de manera conjunta i compartida amb els equips professionals que treballen en aquells serveis que fan atenció directa a la població d'un territori, i de manera especial amb els EBAS.

• Consell Comarcal del Pla de l’Estany
• Ajuntament de Banyoles
• Ajuntament de Camós
• Ajuntament de Cornellà del Terri
• Ajuntament de Crespià
• Ajuntament d'Esponellà
• Ajuntament de Fontcoberta
• Ajuntament de Palol de Revardit
• Ajuntament de Porqueres
• Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor
• Ajuntament de Serinyà
• Ajuntament de Vilademuls
• Àrea de Benestar Social del C.C. Pla de l’Estany
• Oficina jove del Pla de l'Estany
• Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
• Social.cat
• DIXIT (Centre de documentació de Serveis Socials)
• Ràdio Banyoles
• voluntariat.org
• Xarxanet.org
• 25 Anys de la Convenció dels Drets dels Infants
• Xarxa Òmnia