Down Catalunya alerta que s'estan perpetuant “estereotips no reals” que acaben dificultat la seva inclusió

Tot i els casos d'èxit d'integració laboral que han fet evolucionar molt positivament la inserció de les persones amb Síndrome de Down en aquest àmbit i tot el que això comporta per a la seva autonomia, la plena integració social encara no és real a Catalunya.

En el Dia Mundial de la Síndrome de Down, la coordinadora Down Catalunya denuncia que el desconeixement general entorn aquesta síndrome representa una barrera per garantir la plena inclusió d'aquestes persones. En declaracions a l'ACN, la presidenta de l'entitat, Pilar Sanjuán , ha denunciat que aquest desconeixement perpetua “estereotips que no són reals” i per això, anima a “conèixer en primera persona” les característiques del col·lectiu per evitar caure en la sobreprotecció.

Per Sanjuán, quan neix un nen amb síndrome de Down se li ofereixen moltes possibilitats d'estimulació, projectes d'acollida, programes per avançar, etc. però en canvi, sembla “que no se'l deixa arribar a l'edat adulta” perquè s'evita que tinguin responsabilitats, per exemple.

La presidenta de Down Catalunya creu que aquests falsos estereotips es perpetuen pel desconeixement de la societat en general de les possibilitats d'autonomia que tenen aquestes persones, un fet que han comprovat a través d'una campanya on han preguntat a la gent del carrer algunes qüestions com si les persones amb síndrome de Down poden comprar alcohol, contractar una hipoteca o marxar de viatge. Sanjuán detalla que la majoria dels enquestats no sabien què respondre, i lamenta que aquest fet condicioni el seu desenvolupament al llarg de la vida.

Per això, Sanjuán demana que s'ha de conèixer “en primera persona” i poder comprovar fins on poden arribar aquestes persones, ja que en moltes ocasions, necessitaran algun tipus de suport per fer determinades tasques, però això no significa que “no les vulguin fer”. Per aquest motiu, la presidenta de l'entitat creu que cal continuar treballant amb el col·lectiu i per tant, cal que l'administració s'hi impliqui econòmicament amb el suport a les entitats.

El reclam de la plena educació inclusiva

També reclama a les institucions que despleguin la plena educació inclusiva, ja que considera cabdal que els infants estiguin en contacte amb persones amb síndrome de Down, per poder-los conèixer i viure-ho amb normalitat. Considera que cal fomentar la formació contínua del col·lectiu així com promoure el suport a la llar perquè puguin ser ells mateixos qui decideixen “on i com” viure.

A nivell d'inserció laboral, Sanjuán reconeix que els darrers anys s'han fet grans avenços i que fins i tot empreses que no en tindrien l'obligació, aposten per contractes a persones amb síndrome de Down pels grans casos d'èxit que s'estan donant. Tot i això, creu que l'administració ha de ser “el model” davant la resta de la societat en aquesta matèria i contractar més persones d'aquesta condició per normalitzar la situació.

Un dels reptes amb què s'enfronten les entitats que treballen amb persones amb síndrome de Down els propers anys és l'arribada de les primeres generacions que superaran els 60 anys, gràcies a l'augment de l'esperança de vida que han pogut experimentar, entre altres aspectes, per una millora en les revisions mèdiques i els controls. Es tem però, que el 80% d'aquest col·lectiu arribi a la tercera edat amb Alzheimer i per això s'ha començat a treballar la prevenció per aconseguir que s'arribi a aquesta edat amb les millors condicions possibles.

Sanjuán destaca que les primeres generacions que superaran els 60 anys ja han estat més estimulades, han conviscut amb la resta de la població, factors que poden afavorir el retard de l'aparició dels símptomes. Tot i això, són conscients que aquest deteriorament neurològic es pot donar i per això reconeix que cal treballar per poder donar la resposta que necessita cada individu, tenint en compte les ''decisions i experiències'' que ha viscut al llarg de la vida.

 

Font. Social.cat